El delta de l’Ebre és la zona humida més gran de Catalunya, això fa que hi hagi gran diversitat d’avifauna, especialment d’ocells aquàtics. El Delta forma part d’una de les rutes migratòries del Paleàrtic, on moltes aus migren d’una zona geogràfica a una altra. Aquestes aus poden ser portadores de diferents patògens que poden transmetre a altres aus dels llocs on migren, com seria el cas de la grip aviària.
La grip aviària (influença aviària) d’alta patogenicitat és una malaltia viral de declaració obligatòria i altament contagiosa que afecta tant els animals salvatges com els domèstics. Aquesta malaltia és objecte de preocupació per a la salut pública, ja que també s’han donat casos esporàdics de contagi en éssers humans.
El virus es transmet per contacte directe amb excrements i secrecions oculonasals d’aus infectades i per transmissió indirecta a través d’objectes o superfícies contaminades. La via d’entrada del virus a l’organisme de l’animal pot ser tant digestiva com respiratòria.
Davant la detecció de casos de grip aviària al Parc Natural de l’Albufera (València) i al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (Girona), l’Àrea de Protecció i Recerca del Parc Natural del Delta de l’Ebre conjuntament amb el personal de l’Estació Biològica de Canal Vell van establir un protocol d’urgència, ja que es trobaven davant d’una alta probabilitat de patir casos de grip al Delta. Dins d’aquest protocol i, pel fet que ens trobàvem en plena època turística, es va realitzar un comunicat via xarxes socials informant que no s’agafessin animals ferits o moribunds i, en cas de trobar-se algun animal, es posessin en contacte amb el Cos d’Agents Rurals.
A meitat de juny del 2023 es van localitzar a la platja del Fangar tres cadàvers de xatrac becllarg (Sterna sandvicensis). Dels cadàvers localitzats es van prendre mostres (hisops) que es van enviar al Centre d’investigació en Sanitat Animal (CReSA) que és el laboratori de referència a Catalunya. Un cop analitzat al CReSA i considerats casos positius, ells mateixos enviaven les mostres al laboratori central de veterinària d’Algete Madrid per tal de confirmar els casos positius i identificar el tipus de llinatge de la malaltia, que en tots els casos del Delta van ser H5N1. Al cap de pocs dies, el laboratori ens confirmava aquests casos eren positius de grip aviària d’alta patogenicitat (H5N1). Aquests van ser els primers casos de grip al Delta. Durant els següents dies, es van poder confirmar més casos a diferents zones de l’hemidelta nord, tot i que la gran majoria dels casos van ser a la zona Fangar (Deltebre) on hi havia nidificat colònies de xatrac comú (Sterna hirundo) i xatrac becllarg. En aquell moment es declara el primer focus al Delta en aquesta zona. A finals de juny es confirma el segon focus al Pont de l’Àliga, al Perelló, per un exemplar de xatrac comú. Al mateix temps es declara un altre brot a l’hemidelta sud, concretament a la Punta de la Banya. Aquest tercer focus va afectar diversos exemplars de gavina corsa (Larus audouinii).
Durant el mes de juliol el personal de les instal·lacions de Món Natura van observar cadàvers de gavina capblanca (Larus genei) a la zona on aquestes nidifiquen. Es va accedir a la colònia per saber si aquelles morts eren causades pel virus de la grip. Un cop finalitzada l’operació, es van comptabilitzar 88 cadàvers. Les posteriors analítiques van confirmar que també es tractava de grip aviària.
Davant l’augment casos, es contracta un mòdul prefabricat que s’instal·la a l’exterior de l’Estació Biològica per poder realitzar un triatge dels animals ingressats. D’aquesta manera, els animals que no presentaven simptomatologia compatible amb grip aviària i a més, no s’havien localitzat en zones grip, podien ingressar a les instal·lacions. I els animals en simptomatologia i provinents de zones on s’havia detectat grip i els cadàvers es quedaven al mòdul exterior. Pel que fa a aquests segons se’ls realitzaven testos ràpids per a detectar la malaltia i a la vegada es prenien mostres que eren enviades al laboratori (CReSA).
Pel que fa a la simptomatologia dels animals vius, aquests presentaven un quadre nerviós amb moviment del cap de manera involuntària a més d’una debilitat que els impedeix mantenir-se dret. En canvi, presenten bon pes i un plomatge net. Tanmateix, tots aquests animals moren en un període màxim de 24 hores.
En total van ingressar 156 casos de grip aviària a l’estació Biològica de Canal Vell, amb els 3 focus declarats al Delta de l’Ebre (figura 1). Del primer focus (RASVE 2023/53) a Deltebre (Punta del Fangar) es van comptabilitzar: 6 xatracs becllargs, 19 xatracs comuns, 1 curroc i 1 gavià argentat i 2 xatracs comuns a l’Ampolla (bassa de les Olles i l’espigó del port). Del segon focus (RASVE 2023/41) només es va declarar 1 xatrac comú del Perelló (Pont de l’Àliga). Del tercer i últim focus (RASVE 2023/43) van ser declarades 36 gavines corses a la Punta de la Banya (TM: la Ràpita), 88 gavines capblanca a Món Natura, 1 xatrac comú del mirador de l’Embut i 1 gavina capnegra de la platja d’Eucaliptus (TM: d’Amposta). Paral·lelament, hi va haver un cas positiu d’una òliba que no es va poder associar a cap focus perquè no hi havia dades de la localització on va ser recollida.
L’espècie que s’ha vist més afectada pel brot de grip aviària d’aquest estiu ha estat la gavina capblanca amb un total de 88 exemplars morts, seguit de la gavina corsa amb 25 i el xatrac comú amb 23.
